Camino de Santiago ( retorn )

Ja m'havien avisat la jornada anterior que a partir de Puente la Reina alguns peregrins començaven a caminar molt més aviat per estalviar-se el sol del migdia. Així ha estat: els primers moviments de gent a l'habitació han començat a les cinc del matí. A les sis ja tan sols estava jo al llit. M'ha envaït una gran tristesa acomiadar-me així del Camino.

Després de revisar els horaris del bus cap a Pamplona m'he decidit a fer un darrer tram de 5'2km fins als següent poble: Mañeru. Un darrer tram amb un darrer company de caminada amb qui xerrar i arreglar el món. Un darrer segell en el bar on hem fet el cafè amb llet, i cap a buscar la parada del bus que m'havia de dur a Pamplona. De la mateixa manera que vaig començar la ruta, la finalitzo: amb pluja i esperant el bus.

Per sort, ha deixat de ploure, i un cop  a Pamplona, he tingut temps de sobres de fer unes voltes per la part vella de la ciutat, les muralles i els jardins abans de comprar el dinar i baixar cap a l'estació de tren.

Ha estat una sortida curta però molt interessant. Vaig sortir amb el pensament de fer 70 km i n'he fet 100. Anar sol no m'ha estat cap inconvenient. Sóc solitari de mena, però el camino n'és ple de solitaris. I de solidaritat. 

I arriba el moment dels agraïments. Sobretot a la Núria per acompanyar-me en la distància, a la Marta i en Roger per "abandonar-los", al Pepe per la motxilla i els consells, a les botes, als bastons, als soferts peus que m'han suportat estoicament, al paisatge, als altres pelegrins que hi donen sentit al camí...

Finalment agraïr la paciència als lectors de les meves línies, i als vostres comentaris a través de diferents mitjans. Sense vosaltres no tindria sentit escriure.

Finalment, tres imatges per ilustrar-ho.

Moltes gràcies.

Camino de Santiago (3a etapa)

L'ensurt que m'ha donat el despertador del veí del llit del costat! Amb música forta! Sort que l'ha parat desseguida! Però en lloc de llevar-se, ha seguit dormint!

Ja eren les sis en punt, i un altre peregrí s'ha llevat. L'esmorzar era a les  6:30, així que no he trigat a llevar-me, i a les 7 ja estava fent les primeres passes de la nova jornada.

El fet de dormir aprop de Pamplona feia preveure que trobaria més caminants que el dia anterior, i així a estat: moltes cares noves, encara que també n'he trobat de conegudes d'altres jornades.

Des de Villava on era l'alberg, he hagut d'anar a buscar el casc antic de Pamplona entrant per la porta francesa. Dues hores i mitja de marxa sense parar ha calgut per sortir del darrer nucli urbà, i entrar en zona de camps de cereals. Abans, he passat per la Universitat de Pamplona per segellar la credencial. Ja que sóc un universitari....

Juntament amb els camps de cereals ha aparegut un nou company de paisatge : els molins de vent. Ens han acompanyat durant tot l'ascens al cerro del Perdon, de 770mts. I un cop a dalt, amb vistes de Pamplona per un costat i Puerto la Reina a l'altre, els paisatge oferia els mateixos elements: camps de cereals, boscos i molins de vent.

Si la primera jornada ens va acompanyar la pluja, a la segona vàrem tenir sol i ombra dels múltiples boscos, avui el sol era omnipresent, fent més dura la caminada que amb la pluja del primer dia.

Tot i això, he arribat a destí cap a les 3 de la tarda, després d'una mica més de 30 km i una rostida de braç esquerra.

Aquesta a estat la darrera etapa que faré en aquesta tanda. Objectiu aconseguit i superat.

I ara us deixo unes fotos per ilustrar-ho una mica.

Camino de Santiago (2a etapa)

Espinal. Em desperta el moviment de gent i llum. Les 6:00 del matí. Deixo passar l'estona i a 1/4 de 7 m'aixeco per poder marxar cap a les 7. Objectiu: arribar a Villava, a 5 km del centre de Pamplona.

L'etapa que em proposo té la mateixa distància que l'anterior però amb molt menys desnivell. El temps es preveu molt millor que el del dia abans, però tot està per veure. Quilòmetre a quilòmetre, hora a hora, s'anirà veient com va la marxa i el temps.

Una altra de les dierències amb l' etapa anterior, és que els caminants comencen de molts llocs diferents. La major part comencen a Roncesvalles, però molts d'altres ho fem de diversos pobles i albergs, fet que distribueix la gent per el camí. Així que des d'un principi preveia que seria una etapa força més solitària.

I ha estat d'aquesta manera. Fins al següent poble no he trobat als primers amb els vaig coincidir ahir a darrera hora quan buscava lloc per dormir. M'ha avançat gent a peu i en bicicleta. Jo també n'he passat algú. Però en general he trobat poca gent.

El paisatge m'era familiar: boix, roures, falgueres... També prats, però sobretot boscós fins arribar a Zubiri, que es troba en una vall més oberta que la de l'Erro, on havia passat la nit. Aquí el paisatge varia, ja que passem a la vora del riu i de la carretera. Si fins a Zubiri els acompanyava el cant dels ocells i les esquelles de vaques, ovelles o cavalls, ara s'hi ha d'afegir el de la carretera i alguna fàbrica.

Si mai feu ruta com aquesta, i voleu fer un cafè, pareu al primer lloc que trobeu, si no us passarà com a mi, que fins a les cinc de la tarda no he pogut fer-ne un: " ara, en el següent poble el faig!" O: " si aquí n'hi ha un segur que n'hi ha un altre".

En fi, pas a pas, quilòmetre rera quilòmetre, he arribat al destí previst: Villava. Ha fet sol, ha fet núvol, ha fet calor però no massa. 32 km més en unes 8 hores de caminar.

Ja queda la darrera etapa: arribar a Puerto la Reina. Arribaré?

Camino de Santiago (1a etapa)

Eren gairebé les set del matí quan l'amo del refugi ens ha despertat a les dues persones que marxaven a fer el Camino. Després de preparar la motxilla hem esmorzat al porxo de la casa, mentre veiem anar passant caminants que anaven fent via.

El temps no acompanyava massa. Estàvem envoltats d'un massís núvol que mullava tot el que tocava. Tot i això, l'ambient que es respirava entre els caminant era d'alegria i optimisme, tot i ser conscients de que ens esperaven 26km i un desnivell màxim de 1200 mts.

Una de les coses bones de fer ruta a peu és que pots disfrutar de cada passa. Cada una d'elles podria ser un o més fotos. Detalls, vistes, boscos, prats, animals i persones formen part d'aquest tot que podríem immortalitzar.

Gent de moltes nacionalitats i menes es troben en el camí, amb qui pots compartir unes passes, unes paraules i els entorns. Anglès, francès, italià i castellà són els idiomes que més es senten, però les nacionalitats són moltes més. N'hi ha que són fàcilment identificables com ara tres escocesos que vestíen el seu típic kilt.

El recorregut és un constant ascens amb diferents pendents que, ara per carretera ara per camins, et van acompanyant durant 20km. El verd dels camps i dels prats també són presents en tot moment, tot alternant-se amb fegedes de grans i gruixuts arbres. Avui, amb el núvol enganxat al terra, no ens ha permès fruir del paisatge que prometen aquestes montanyes pirenaiques.

A les dues del migdia ja agafàvem la baixada que en poc més d'una hora ens havia de deixar a la porta de Roncesvalles. Amb el terra mullat pel núvol pixaner, els menys agosarats hem decidit no agafar la drecera i fer una mica més de volta. Han estat quatre quilòmetres de descens que ens han portat des dels 1300mts fins als 950 de Roncesvalles, onnha deixat de ploure i hem vist el sol.

Un cop allà, no he oblidat segellar la credencial a l'alberg, visitar la Colegiata, i menjar un bon entrepà abans de seguir caminant fins a Espinal, tot passant per Buguete.

Al final han estat 32km de caminar amb pluja i sol, en companyia o sense ningú. Demà segueixo el trajecte, ja veurem si les cames em portaran.

Us deixo unes poques imatges.

Camino de Santiago (aproximació)

Avui, quan el sol encara no s'ha post amagat darrere els núvols que cobreixen les muntanyes, dono per acabada la jornada d'aproximació a l'inici de la caminada.

Tot i que no he començat la ruta, els meus peus m'han dut durant 14 km, primer per Pamplona, i després per Saint Jean Pied de Port.

El viatge en tren ha estat relaxat i no s'ha fet llarg. Els veïns de seient han dormit, i jo he pogut fer de tot: llegir, escoltar música i veure una pel·lícula. Quan hem entrat a Navarra ens han saludat els molins de vent, que sempre drets i de cara al vent, giraven les seves aspes amb calma i senyorials.

Pamplona m'ha rebut amb una pluja suau i constant, però que m'ha permès pujar des de l'estació del tren al costat del riu, a l'estació d'autobusos que es troba a la part alta de la ciutat. I quan dic alta parlo d'alçada de nivell del mar. Un cop he localitzat des d'on sortia l'autobús que m'havia de portar al següent punt, he tingut temps de fer un volt per la part antiga de Pamplona. Sempre és un plaer veure els edificis solids que omple el centre d'aquesta ciutat.

Un altre cop puntual, l'autobús a sortit com un clau a l'hora prevista, i cap a un quart de cinc de la tarda hem arribat a Saint Jean Pied de Port. M'ha sorprès que és una vila de turisme, però no tan sols de caminants. En certa manera m'ha recordat Sort, on pots trobar-hi excursionistes, però també els que tan sols van a descansar ia  aproveir-se de records.

Com a primer objectiu a l'arribar a aquesta vila, he anat a la casa del caminant a que em segellessin la primera casella de la meva credencial: francesos, alemanys, anglesos, italians i algun japonès o espanyol érem els que passàvem per allí a la recerca del premi (el segell), i si feia falta, recollir alguna informació més per part de voluntaris de diferents llocs.

Després de timbrar i donar una volta de reconeixement a la vila, he anat cap al lloc on passaré aquesta primera nit. És una casa refugi amb déu llits on ho porta una parella una mica estranya, amb un nen petit de tres anys que parla basc, anglès i francès: la Coquille Napoleó. Aquest refugi és a un km fora de Saint Jean Pied de Port en direcció al port de Bentarte, que d'una pas a la.baixada cap a Roncesvalles, següent parada.

Amb això us deixo unes imatges que resumeixen aquest interessant dia.

Camino de Santiago (introducció)

Ja arribat el dia d'inici de la meva aventura personal que durarà cinc dies de fer ruta pel Camí de Santiago.

És tracta de fer tres etapes de l'anomenat Camí francès. Aquest, comença la francesa població de Saint Jean Pied de Port, i tot creuant els Pirineus, passa per Roncesvalles, Zubiri i segueix fins arribar a Pamplona.

Una de les primeres coses que calen, a part de les ganes de caminar, és la credencial del Pelegrí de Santiago. En el meu cas l'he recollit de la mà de l'Associació d'Amics dels Pelegrins a Santiago-Barcelona, que es troben en el centre cívic Casinet d'hostafrancs.

Com a logística de transport, l'aproximació a Saint Jean Pied de Port la faig amb la combinació de tren fins a Pamplona, i des d'allà un autobús que em portarà fins al punt d'inici.

Si tot va bé, dormiré a la Coquille Napoleó, un petit hostal a un km de Sant Jean, de camí cap al següent punt: Roncesvalles.

Ja fa un temps que estic fent diferents aplicacions amb Arduino. Per qui no sàpiga què és, es tracta d'una petita placa electrònica programable amb ordinador, amb la que es poden fer petits projectes com automatitzacions a casa o a nivell industrial, a molt baix preu. Aquestes plaques incorporen diferents entrades i sortides, tant analògiques (que el corrent elèctric varia de voltatge, com ara sensors de temperatura o variacions d'un potenciòmetre), o digitals (un 1 o un 0, com ara un interruptor). Aquestes plaques poden costar al voltant de 25€

Si voleu, podeu consultar la pàgina principal:  https://www.arduino.cc/ on podreu trobar tutorials, projectes i un foro de consultes, així com la relació de productes i complements que tenen, així com les seves característiques.

També es poden trobar moltíssims webs i blocs per trobar exemples de realitzacions com ara http://electronicavm.net/, http://www.ardumania.es/, http://www.prometec.net/,  http://zonamaker.com, etc

Tots aquests enllaços són en castellà, però també en podeu trobar en anglès com ara http://www.instructables.com, http://www.makeuseof.com, etc.

La idea de les meves entrades, no és la de realitzar un altre curs de programació, ni entrar en profunditat en el com ni en el perquè. Simplement explicar el projecte, dir quins materials he utilitzat, el pressupost, i penjar el codi complert.

Fins aviat.