Eren gairebé les set del matí quan l'amo del refugi ens ha despertat a les dues persones que marxaven a fer el Camino. Després de preparar la motxilla hem esmorzat al porxo de la casa, mentre veiem anar passant caminants que anaven fent via.
El temps no acompanyava massa. Estàvem envoltats d'un massís núvol que mullava tot el que tocava. Tot i això, l'ambient que es respirava entre els caminant era d'alegria i optimisme, tot i ser conscients de que ens esperaven 26km i un desnivell màxim de 1200 mts.
Una de les coses bones de fer ruta a peu és que pots disfrutar de cada passa. Cada una d'elles podria ser un o més fotos. Detalls, vistes, boscos, prats, animals i persones formen part d'aquest tot que podríem immortalitzar.
Gent de moltes nacionalitats i menes es troben en el camí, amb qui pots compartir unes passes, unes paraules i els entorns. Anglès, francès, italià i castellà són els idiomes que més es senten, però les nacionalitats són moltes més. N'hi ha que són fàcilment identificables com ara tres escocesos que vestíen el seu típic kilt.
El recorregut és un constant ascens amb diferents pendents que, ara per carretera ara per camins, et van acompanyant durant 20km. El verd dels camps i dels prats també són presents en tot moment, tot alternant-se amb fegedes de grans i gruixuts arbres. Avui, amb el núvol enganxat al terra, no ens ha permès fruir del paisatge que prometen aquestes montanyes pirenaiques.
A les dues del migdia ja agafàvem la baixada que en poc més d'una hora ens havia de deixar a la porta de Roncesvalles. Amb el terra mullat pel núvol pixaner, els menys agosarats hem decidit no agafar la drecera i fer una mica més de volta. Han estat quatre quilòmetres de descens que ens han portat des dels 1300mts fins als 950 de Roncesvalles, onnha deixat de ploure i hem vist el sol.
Un cop allà, no he oblidat segellar la credencial a l'alberg, visitar la Colegiata, i menjar un bon entrepà abans de seguir caminant fins a Espinal, tot passant per Buguete.
Al final han estat 32km de caminar amb pluja i sol, en companyia o sense ningú. Demà segueixo el trajecte, ja veurem si les cames em portaran.
Us deixo unes poques imatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada