Avui, quan el sol encara no s'ha post amagat darrere els núvols que cobreixen les muntanyes, dono per acabada la jornada d'aproximació a l'inici de la caminada.
Tot i que no he començat la ruta, els meus peus m'han dut durant 14 km, primer per Pamplona, i després per Saint Jean Pied de Port.
El viatge en tren ha estat relaxat i no s'ha fet llarg. Els veïns de seient han dormit, i jo he pogut fer de tot: llegir, escoltar música i veure una pel·lícula. Quan hem entrat a Navarra ens han saludat els molins de vent, que sempre drets i de cara al vent, giraven les seves aspes amb calma i senyorials.
Pamplona m'ha rebut amb una pluja suau i constant, però que m'ha permès pujar des de l'estació del tren al costat del riu, a l'estació d'autobusos que es troba a la part alta de la ciutat. I quan dic alta parlo d'alçada de nivell del mar. Un cop he localitzat des d'on sortia l'autobús que m'havia de portar al següent punt, he tingut temps de fer un volt per la part antiga de Pamplona. Sempre és un plaer veure els edificis solids que omple el centre d'aquesta ciutat.
Un altre cop puntual, l'autobús a sortit com un clau a l'hora prevista, i cap a un quart de cinc de la tarda hem arribat a Saint Jean Pied de Port. M'ha sorprès que és una vila de turisme, però no tan sols de caminants. En certa manera m'ha recordat Sort, on pots trobar-hi excursionistes, però també els que tan sols van a descansar ia aproveir-se de records.
Com a primer objectiu a l'arribar a aquesta vila, he anat a la casa del caminant a que em segellessin la primera casella de la meva credencial: francesos, alemanys, anglesos, italians i algun japonès o espanyol érem els que passàvem per allí a la recerca del premi (el segell), i si feia falta, recollir alguna informació més per part de voluntaris de diferents llocs.
Després de timbrar i donar una volta de reconeixement a la vila, he anat cap al lloc on passaré aquesta primera nit. És una casa refugi amb déu llits on ho porta una parella una mica estranya, amb un nen petit de tres anys que parla basc, anglès i francès: la Coquille Napoleó. Aquest refugi és a un km fora de Saint Jean Pied de Port en direcció al port de Bentarte, que d'una pas a la.baixada cap a Roncesvalles, següent parada.
Amb això us deixo unes imatges que resumeixen aquest interessant dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada