L'ensurt que m'ha donat el despertador del veí del llit del costat! Amb música forta! Sort que l'ha parat desseguida! Però en lloc de llevar-se, ha seguit dormint!
Ja eren les sis en punt, i un altre peregrí s'ha llevat. L'esmorzar era a les 6:30, així que no he trigat a llevar-me, i a les 7 ja estava fent les primeres passes de la nova jornada.
El fet de dormir aprop de Pamplona feia preveure que trobaria més caminants que el dia anterior, i així a estat: moltes cares noves, encara que també n'he trobat de conegudes d'altres jornades.
Des de Villava on era l'alberg, he hagut d'anar a buscar el casc antic de Pamplona entrant per la porta francesa. Dues hores i mitja de marxa sense parar ha calgut per sortir del darrer nucli urbà, i entrar en zona de camps de cereals. Abans, he passat per la Universitat de Pamplona per segellar la credencial. Ja que sóc un universitari....
Juntament amb els camps de cereals ha aparegut un nou company de paisatge : els molins de vent. Ens han acompanyat durant tot l'ascens al cerro del Perdon, de 770mts. I un cop a dalt, amb vistes de Pamplona per un costat i Puerto la Reina a l'altre, els paisatge oferia els mateixos elements: camps de cereals, boscos i molins de vent.
Si la primera jornada ens va acompanyar la pluja, a la segona vàrem tenir sol i ombra dels múltiples boscos, avui el sol era omnipresent, fent més dura la caminada que amb la pluja del primer dia.
Tot i això, he arribat a destí cap a les 3 de la tarda, després d'una mica més de 30 km i una rostida de braç esquerra.
Aquesta a estat la darrera etapa que faré en aquesta tanda. Objectiu aconseguit i superat.
I ara us deixo unes fotos per ilustrar-ho una mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada